Barcelona 92- Cuento no presentado

Intenté escribir un cuento sobre Barcelona 92 para el concurso de TMB de este año, pero no conseguí (para variar) meterlo en el límite de 1992 caracteres de esa categoría…

…Así que para el blog queda.


 

Intentant començar una conversa, l’Anna li va somriure al jove que tenia assegut al davant, però ell ni se’n va adonar: mirava per la finestra de l’autobús amb cara d’estar preocupat.

Era un home jove, amb ulleres enormes, una mata de cabells descontrolada i una llibreta a la mà. Amb la mirada perduda, sospirava.

-Què et passa, noi? – Va insistir l’anciana.

El jove va semblar que es despertava de sobte, i va mirar-se l’Anna amb desconcert.

-Fas cara de preocupació.

Ell va mig somriure, i es va passar la mà per la cabellera.

-Aquests dies no m’ho estic passant gaire bé. – va admetre- He estat dormint poc, se m’ha espatllat la Vespa… Bueno, al menys l’autobús em deixa a prop de l’estudi, però… El que més em preocupa és que m’han encarregat una feina molt important, i no me’n surto.

L’Anna anava assentint, amb expressió beatífica, per animar-lo a parlar. Anar amb autobús li resultava molt més divertit quan podia xafardejar alguna conversa, o, si no, provocar-la.

-Sap, els Jocs Olímpics, d’aquí quatre anys? -va continuar ell- Doncs miri.

El jove li va estendre la llibreta, i l’Anna la va prendre amb curiositat.

-M’han encarregat que dissenyi…

De sobte, l’autobús va fer una sotragada, i van sentir com el conductor renegava.

El noi s’havia quedat mut, mirant el que passava a fora, i de cop, amb cara de posseït, va sortir corrents cap al conductor, demanant-li que obrís les portes. El conductor, que fins i tot des d’on era l’Anna es veia que estava pàl·lid, va obeir.

-Noi! – va dir ella, tot i que el jove ja havia baixat. -La llibreta!

A davant, el conductor va tornar a arrencar, tot i que, a l’Anna li va semblar, plorava suaument. Muda, va mirar per la finestra, mentre l’escena s’allunyava. Un home gras amb una corretja a la mà, ajupit davant del cadàver d’un gos, atropellat per l’autobús. Alguns curiosos, que començaven a fer una rotllana informal. I el noi melenut, que hi havia corregut i observava amb interès el gos esclafat.

L’Anna va mirar-se la llibreta. Només hi havia esbossos estranys i, a la primera pàgina, un nom i un títol. “Javier Mariscal. Idees Jocs Olímpics 92”.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s